Estratègies Educatives per Gestionar l’Ús de Pantalles en Infants i Adolescents
L’ús de pantalles en infants i adolescents és un tema que preocupa moltes famílies. A mesura que augmenten els dispositius digitals i la facilitat d’accés a contingut en línia, la gestió d’aquest temps pot ser un autentic repte. Tant si els menors ja tenen un mòbil propi com si només utilitzen pantalles compartides, com tauletes o televisions, és fonamental trobar un equilibri. En aquest sentit, les opinions de les famílies varien considerablement; algunes creuen que la tecnologia pot ser una eina d’aprenentatge valuosa, mentre que altres s’expressen amb més preocupació, tement els riscos associats a un ús excessiu. Per això, l’objectiu d’aquest article és exposar les diferents maneres de gestionar l’ús de dispositius mòbils en infants i adolescents, de manera que cada família pugui triar, amb arguments sòlids i d’acord amb els seus valors i estils educatius, la manera més adient de gestionar l’ús de pantalles. En conseqüència, explorarem les propostes educatives més populars per establir aquest equilibri saludable, basades en recomanacions d’experts, estudis sobre desenvolupament infantil i models d’educació digital implementats per diverses institucions i famílies. A més, també incloem quins models són més efectius segons el context familiar i les característiques dels menors.
Origen de les Propostes
Les estratègies educatives que es presenten a continuació provenen de diferents fonts. La majoria estan basades en recomanacions de l’American Academy of Pediatrics (AAP), coneguda per les seves guies sobre l’ús de mitjans digitals en nens, i de la Organización Mundial de la Salut (OMS), que defineix pautes específiques per temps d’ús de pantalles segons l’edat. També es recullen les aportacions de professionals en psicologia infantil, com la Dra. Sonia Livingstone i el Dr. Dimitri Christakis, així com les pràctiques d’algunes famílies que han adoptat un enfocament més creatiu o flexible per adaptar-se a les necessitats específiques dels seus fills. En les propostes per gestionar l’ús de pantalles en menors podreu trobar enllaços als seus articles I publicacions, per tal d’ampliar-ne l’informació, clicant a sobre del seu nom.
1. Model de Temps Limitat
Aquest model se centra en definir un nombre d’hores diàries o setmanals que els menors poden dedicar a les pantalles. Està inspirat principalment en les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut (OMS), que suggereix no més d’una hora diària de pantalla per a nens de 2 a 5 anys, i l’American Academy of Pediatrics (AAP), que proposa límits adaptats segons l’edat i les necessitats educatives de cada menor. El model de temps limitat és especialment popular en famílies que busquen establir rutines clares i predicibles, sent ideal per a aquelles amb infants de 4 a 10 anys que responen bé a les regles concretes. Aquesta estratègia pot aplicar-se tant si tenen mòbil propi com si només fan ús de pantalles compartides, ja que el control recau en la durada d’ús i no en el tipus de dispositiu.
2. Model de Temps de Qualitat
A diferència del model anterior, que prioritza el control del temps, aquesta estratègia posa el focus en la qualitat del contingut que es consumeix. Aquest enfocament s’extreu d’estudis sobre desenvolupament cognitiu i de les propostes de la Dra. Sonia Livingstone, experta en educació digital, que recomana donar més importància al tipus de contingut que als límits de temps, especialment en edats escolars. És especialment útil en famílies amb nens de 7 a 12 anys, on l’autonomia és cada cop més gran i els interessos es diversifiquen. En aquests casos, funciona bé en contextos on les pantalles es comparteixen (per exemple, televisors i tauletes comunes), ja que permet fer una selecció de continguts educatius o de qualitat a partir de la supervisió de l’adult.
3. Model de Pantalles com a Eina Educativa
Aquest enfocament es fonamenta en la recerca de la Dra. Elisabeth Staksrud, que destaca l’ús constructiu de la tecnologia per al desenvolupament d’habilitats. S’emfatitza l’ús de la tecnologia per explorar nous coneixements, fer recerca per a treballs escolars o seguir cursos en línia. Tant si el menor té mòbil com si utilitza altres dispositius, aquest model és ideal per a famílies que volen aprofitar la tecnologia com a eina d’aprenentatge. És recomanable per a nens a partir de 8 anys, especialment aquells que ja mostren interès en temes específics o que es troben en edats preadolescents i necessiten eines per desenvolupar projectes educatius.
4. Model de Responsabilitat Compartida
Un altra proposta per gestionar l’ús de pantalles en menors és aquest model que prové de les pràctiques de psicòlegs infantils com el Dr. Jesper Juul, que promou l’autonomia i la coresponsabilitat dels infants. Es tracta d’establir límits i normes conjuntament amb els nens o adolescents, creant un ambient de respecte mutu i afavorint el desenvolupament de l’autoregulació. És especialment recomanable per a adolescents a partir de 12 anys, que ja tenen més control sobre el seu temps i decisions. Aquest enfocament resulta ideal per a famílies que valoren el diàleg i volen fomentar l’autonomia responsable, especialment en llars on els joves disposen d’un mòbil propi i cal consensuar el seu ús.
5. Model Sense Pantalles
Encara que sembli una proposta radical, aquest enfocament està recolzat per investigadors com el Dr. Dimitri Christakis, que subratlla els beneficis de reduir l’exposició a les pantalles durant els primers anys de vida per afavorir el desenvolupament social i emocional. Aquest model promou alternatives analògiques (jocs de taula, lectura, activitats a l’aire lliure) per fomentar la creativitat i les habilitats socials. És especialment adequat per a famílies amb nens petits de menys de 5 anys o per aquelles que aposten per un estil de criança més analògic, evitant la presència de dispositius digitals en el dia a dia.
6. Model de Pantalles Supervisades
Aquest enfocament es basa en les propostes de Common Sense Media i del programa “Be Internet Awesome” de Google, que promouen l’educació en seguretat digital i l’ús supervisat de la tecnologia. Es tracta de permetre l’ús de pantalles, però amb eines de control parental i un seguiment actiu dels adults per guiar els menors en un ús segur i responsable. És especialment recomanable per a adolescents que estan començant a utilitzar xarxes socials i necessiten aprendre a gestionar la seva presència en línia amb seguretat, ja que això redueix riscos associats a l’ús no regulat de les plataformes socials. Així, aquest model resulta efectiu en famílies que volen acompanyar els menors en el seu desenvolupament digital sense prohibicions estrictes, sinó des de la guia i la supervisió activa, permetent una exposició gradual i controlada al món en línia.
Conclusió
No existeix una única manera “correcta” de gestionar l’ús de pantalles en infants i adolescents. Les estratègies han de tenir en compte l’edat, la maduresa i el context de cada menor, així com les dinàmiques familiars. Tant si els menors tenen accés a un mòbil propi com si només fan servir pantalles compartides, la clau és trobar un equilibri que prioritzi el benestar, el respecte per les normes familiars i el desenvolupament saludable, basat en recomanacions contrastades i adaptades a cada situació.
Olga Armengol, Psicòloga
Centres Capsis Vilanova