La idealització de la maternitat
Karla Conejero
Psicòloga Sanitària i terapeuta familiar i de parella
Adaptar-se a la nova realitat: quan comença la maternitat
En els últims mesos he acompanyat diversos processos terapèutics de dones que estan embarassades o que han donat a llum recentment. I en totes elles apareix, d’una manera o altra, la ferida que deixa la idealització de la maternitat: una idea heretada, socialment aplaudida, però profundament esgotadora. Aquesta figura de la mare omnipresent i sacrificada és més una presó que una guia. És en aquest context de vulnerabilitat i transformació que m’agrada introduir el concepte del psicoanalista Donald Winnicott sobre la mare suficientment bona.
El pes social de ser “una mare perfecta”
La idealització de la maternitat ens presenta la figura de la mare com un ésser incondicional, omnipresent, disposat a donar-ho tot sense esperar res a canvi. Aquesta construcció cultural, lluny de sostenir, col·loca la dona dins d’una gàbia invisible, amb exigències desmesurades i poc marge d’error. I és aquí on comença el malestar: ens exigim massa, ens comparem, sentim culpa per no arribar a tot i oblidem que també som humanes. Des d’aquesta perspectiva, maternitat i culpa esdevenen un binomi difícil de separar.
Ens preguntem:
👉 Què passa si no sempre volem estar disponibles?
👉 I si ens equivoquem?
👉 Com afecta això al nostre vincle amb la criatura?
👉 On queda la dona dins la maternitat?
Aquestes preguntes no només són legítimes sinó necessàries. Obrir aquest debat des de la psicologia ens permet desmuntar mites i crear espais de llibertat emocional.
Maternitat i culpa: un binomi que podem trencar
Winnicott ens recorda que la funció materna no ha de ser perfecta per ser efectiva, sinó suficientment bona. Això vol dir que la mare ha de poder sostenir emocionalment el nadó, però no cal —ni pot— evitar-li totes les frustracions. De fet, aquestes petites decepcions són essencials per al desenvolupament emocional del fill o filla. Quan una mare falla, sempre que ho faci dins d’un marc segur i coherent, està ajudant la criatura a construir tolerància a la frustració i capacitat de resiliència.
Aquesta perspectiva redefineix el que entenem per cuidar: no es tracta de sobreprotegir ni de fer-ho tot perfecte, sinó d’estar presents amb autenticitat, reconeixent els propis límits i acceptant la imperfecció com a part de l’amor.
On queda la dona en la maternitat?
Moltes dones viuen un procés de desconnexió d’elles mateixes un cop es converteixen en mares. Els seus gustos, vincles, espais i desitjos passen a un segon pla. I aquí sorgeix la pregunta clau: on queda la dona en la maternitat? Aquesta desaparició simbòlica genera sovint sentiments de pèrdua, autoexigència i comparació constant amb altres mares que semblen “arribar a tot”.
A teràpia, sovint proposo algunes preguntes per acompanyar aquesta reflexió:
💡 Com estàs vivint la teva maternitat?
💡 Hi reconeixes sentiments de culpa o d’autoexigència?
💡 Et permets equivocar-te?
💡 Pots ocupar espais propis més enllà del rol de mare?
Només quan aquestes preguntes tenen lloc, podem començar a recuperar l’essència pròpia i reconstruir una identitat femenina que inclogui la maternitat, però que no es redueixi només a ella.
La mare real també és una bona mare
És important recordar que ser mare no significa renunciar a ser dona, ni a tenir una vida pròpia, ni a poder expressar cansament, ràbia o confusió. La maternitat i culpa no han de caminar sempre plegades. Acceptar les pròpies limitacions, posar límits als altres i demanar ajuda són actes de salut emocional, no de fracàs.
Aquesta mirada també ens permet reconciliar-nos amb la nostra pròpia mare. Quan deixem d’idealitzar o de jutjar, podem entendre que ella també va fer el que va poder, sovint sense les eines emocionals o els suports que tenim avui. Aquest exercici de comprensió ens pot ajudar a trencar patrons intergeneracionals i obrir espais nous per a una maternitat més conscient.
A CAPSIS t’acompanyem en aquest procés
Des de l’equip de CAPSIS, t’oferim un espai segur per qüestionar, revisar i transformar la teva experiència de maternitat. No necessites ser perfecta. Necessites ser-hi amb presència, amb respecte cap a tu mateixa, i amb la llibertat de tornar a habitar la teva vida amb autenticitat.
“La maternitat no és una cursa per fer-ho tot bé, sinó un camí de descobriment on cuidar-se també forma part de cuidar.”
Karla Conejero
Psicòloga Sanitària i terapeuta familiar i de parella
Centres Capsis Vilanova